PREVISIÓ METEOROLÒGICA ESTACIONAL - NOVEMBRE, DESEMBRE I GENER

Portem mesos i mesos de sequera a Catalunya i ara ja estem a la tardor, una estació típicament humida. De moment seguim amb la mateixa tònica, altes temperatures i poques precipitacions per falta d'un episodi general.

Però que podem esperar aquest final de tardor i aquest hivern?

Us hem preparat una previsió meteorològica estacional on intentem afinar el màxim possible a partir de les eines que avui en dia tenim els meteoròlegs per fer-ho i sobretot intentar esbrinar quins patrons climàtics ens podem trobar aquesta vegada.

Abans que res però, cal recordar que la fiabilitat de les previsions i tendències estacionals és limitada i a mesura que ens avancem de la data actual (octubre 2022) la fiabilitat serà menor, per tant, simplement ens ho hem de prendre com una referència més.

Abans de començar a parlar del que podem esperar fem un repàs del que hem tingut els últims 12 mesos...

El clima els últims 12 mesos:

Durant l'últim any ha dominat de forma clara l'anticicló a Catalunya. L'hivern passat vam tenir un NAO positiu molt intens durant gairebé tot l'hivern que s'ha anat allargant amb el permís d'alguns canvis puntuals durant tot aquest any 2022. Això es tradueix en una situació majoritàriament anticiclònica i un període llarg de sequera.

En el resum estacional elaborat pel meteocat observem com aquestes anomalies de precipitació han continuat de forma general, especialment durant l'hivern passat on va ser extremadament sec menys al Pirineu més Occidental.

Anomalia de la precipitació estacional de la tardor 2021, hivern 2021/2022, primavera 2022 i estiu 2022.

QUE S'ESPERA fins a finals de novembre?

Per parlar del temps i dels patrons sinòptics que ens podem trobar fins a finals d'octubre fem servir tant la previsió probabilística del model ECMWF, com les diverses teleconnexions i índexs climàtics per tal de poder fer una idea setmana a setmana del que podem trobar.

Setmana del 24 al 31 d'octubre:

Probablement arribarem en una setmana més acompanyada per les altes pressions a Catalunya, sembla que les pertorbacions quedaran encallades a l'atlàntic enviant-nos vents de sud, sud-oest amb probablement temperatures més elevades de les que correspondrien per l'època i un dèficit de precipitació.

De fet, el model CFS també contempla aquesta possibilitat que l'octubre acabi anticiclònic, amb temperatures elevades i amb poques precipitacions.

Tot i això no podem descartar alguna retirada puntual de l'anticicló i que ens pugui arribar alguna pertorbació atlàntica en menor o major mesura.

Canvis a partir de novembre...

Els models estacionals sembla que volen començar a dibuixar un patró de NAO negatiu a partir del novembre juntament amb un bloqueig escandinau (scandinavian blocking) que probablement anirà fluctuant al llarg de les setmanes.

En la següent imatge es pot veure l'anomalia mitjana del geopotencial a 500 hPa a Europa en diferents règims climàtics. Com s'observa amb un NAO negatiu i un bloqueig escandinau ho solem traduir a un anticicló a una latitud molt més elevada ja sigui sobre l'atlàntic en el cas d'un NAO negatiu com sobre la Península Escandinàvia amb el cas d'un bloqueig escandinau.

En aquesta imatge presentem els mateixos règims climàtics, però comparant-ho amb l'anomalia de la temperatura a 2m que se sol registrar durant el període en què afecten aquestes teleconnexions.

El model europeu intueix força bé com l'anticicló s'anirà desplaçant a latituds superiors, això serà clau per poder determinar si arriben noves pertorbacions cap a les nostres latituds. De fet, ja mostra un senyal negatiu pel que fa a l'anomalia del geopotencial a 500 hPa propera a la península.

El model CFS (americà), també mostra que amb l'arribada del novembre l'anticicló té tendència a anar pujant de latitud fins a situar-se just a sobre de l'atlàntic nord; tot i això, mostra diferències substancials respecte al model ECMWF que cal tenir en compte a l'hora de parlar de la fiabilitat que té la previsió estacional d'aquest any.

Si ens fixem ara en tots i cada un dels models estacionals veiem com tenen força similitud entre ells. La majoria planteja una retirada de l'anticicló cap a l'atlàntic nord permetent així que tot quedi molt més obert amb la possibilitat l'arribada d'alguna pertorbació, però no tots veuen una retirada semblant de l'anticicló i això té un efecte directe sobre nosaltres.
Pel que fa propiament a la precipitació, tots els models menys 1 donen una anomalia positiva de precipitació pel novembre a l'entorn mediterrani, així que és possible que veiem algunes pertorbacions mediterrànies durant aquest mes vinent. Tot sembla indicar que pot ser un bon mes per poder veure ploure a força comarques seguint el que indiquen els estacionals.

Ara mirant més a fons el model ECMWF, observem com planteja una panorama molt bo pel nostre territori. Segons ell podem esperar:
-Temperatures lleugerament més elevades que la mitjana climàtica
-Més precipitacions respecte a la mitjana climàtica a tota la façana mediterrània.

ECMWF vs cfsv2

Encara que la majoria de models estacionals globals plantegen una retirada de l'anticicló a partir del novembre, el model CFS (americà) dona una situació pràcticament oposada a la que proposa el model ECMWF, el que fa que hi hagi importants punts a matisar abans d'assegurar s'esperà el novembre.

Observem com el model CFS planteja una retirada de l'anticicló però reforçant les baixes pressions als països nòrdics el que fa que ens trobem molt propers a l'anticicló i que ens allunyi més la possibilitat de poder-nos trobar en un mes amb una circulació atlàntica freqüent amb el pas de diverses borrasques.

En canvi, el model ECMWF, allunya una mica més l'anticicló reforçant una mica el que podria ser un NAO negatiu, permetent així que arribin més precipitacions a la península i com comentàvem, que es pugui formar alguna pertorbació mediterrània.

Desembre:

Desembre pot destacar molt, fa mesos que els models estacionals donen indicis de què desembre pot ser un mes mogut pel que fa a la meteorologia cap a les nostres latituds. Aquest octubre ho han tornat a confirmar.
Seguint d'un novembre amb un canvi de patró, durant el desembre es podria reforçar encara més.

Durant el desembre, l'anticicló de les Açores es podria instal·lar i quedar de forma consistent entre Groenlàndia i Islàndia, permeten així un NAO clarament negatiu i un augment significatiu del pas de borrasques i pertorbacions mediterrànies.

En la previsió del NAO pels pròxims mesos segons l'ECMWF, mostra un clar signe d'un patró negatiu a partir de novembre i especialment desembre.

En les següents imatges plantegem l'anomalia del geopotencial a 500 hPa previst pel desembre per tots els models estacionals. Com s'observa encara que hi ha certes diferències importants la majoria planteja una retirada de l'anticicló a latituds superiors, obrint la porta al mediterrani i a l'atlàntic per l'arribada de més pertrobacions.

​Per tant, un punt molt positiu per poder veure un desembre possiblement humit.

Un altre factor que fa pensar que el desembre es pot incrementar l'activitat plujosa a la vessant atlàntica és la presència humida de l'Oscil·lació de Madden i Julian (MJO).

El MJO és com si es tractés d'una gran pertorbació que sempre està en moviment i que afecta especialment als tròpics, però que també té efecte sobre les latituds mitjanes. Consta de la fase humida i la fase seca i triga entre 30 i 60 dies en donar la volta a tota la terra. Tot plegat és com si es tractés d'un acoblament de la circulació atmosfèrica general que va d'oest a est així com dels forts sistemes tropicals.

Aquest fenomen és molt important per poder preveure èpoques d'una major activitat de precipitació en pràcticament totes les conques oceàniques del planeta. El fet és que quan l'atlàntic es troba en una fase humida del MJO, se sol traduir en un augment de les pertorbacions. També en latituds mitjanes.

La previsió pel desembre és un desplaçament d'aquesta fase humida cap a l'atlàntic. El que tot plegat dona pes a què hi hagi una major activitat de pertorbacions arreu de l'atlàntic.

Si voleu conèixer més detalls sobre el MJO, us recomanem que consulteu aquest article. 

Aquesta és la previsió de l'anomalia de precipitació ara com ara pel model ECMWF:

Pel que fa a la temperatura durant el desembre podem esperar més aviat un mes sense grans anomalies. S'espera que en general i tot seguint els patrons atmosfèric que planteja avui en dia els models estacionals, la previsió arreu es trobi entorn de la mitjana climàtica. Per tant, un desembre com els que feia anys que no veiem probablement.

Gener:

El gener podria ser un mes molt bo pels que sobretot us agrada el fred.
L'anticicló que trobàvem a l'atlàntic nord, sembla que s'anirà desplaçant a partir del gener cap al nord d'Europa, formant probablement un patró de "scandinavian blocking" o "european blocking".
Aquest patró tal com hem vist anteriorment consisteix a tenir l'anticicló encallat al nord d'Europa permetent així que a l'atlàntic pugui tornar la circulació de pertorbacions a major latituds, però que es continuïn veient obligades a entrar pel sud-oest, ja que és normalment allà on l'anticicló ho permet. A la vegada per la posició de l'anticicló, podem tenir episodis d'entrades fredes d'origen continental. Si ens refermem a la climatologia, tal com havíem presentat anteriorment, aquest patró sol portar temperatures per sota la mitjana a una gran part d'Europa.

A nosaltres ens afavoriria molt per poder veure entrades fredes i una continuació de la circulació de borrasques atlàntiques i mediterrànies.

Una vegada més fem servir la previsió estacional per aquesta teledetecció segons els ensembles del model ECMWF i veiem com per gener dona un valor entorn d'1 (positiu) el que vol dir que en funció de totes les altres possibilitats la mitjana sembla que va encaminada per pensar que a hores d'ara el més probable per aquest model és trobar un gener amb un "european/scandinavian blocking" dominant.

En el mapa de l'anomalia del geopotencial 500 hPa prevista pel gener tant el model ECMWF com la mitjana de tots els models estacionals globals plantegen com l'anticicló podria quedar encallat al nord d'Europa, seguint aquí amb una dinàmica de pertorbacions i fins i tot d'entrades fredes tal com comentavem.

De fet, el mapa d'anomalia de precipitació pel gener de l'ECMWF és clar mostrant com la precipitació continuaria quedant per sobre de la mitjana especialment a tota la façana mediterrània.

CONCLUSIONS:

Segons les últimes previsions meteorològiques estacionals probablement els mesos que venen veurem un canvi en la dinàmica atmosfèrica de forma destacable.
S'espera un novembre majoritàriament variable amb la possibilitat d'un increment de la precipitació per la retirada de l'anticicló cap a l'atlàntic.
El desembre s'espera especialment plujós però no especialment fred ni càlid.
El gener s'espera possiblement el que serà el mes més fred de tots a causa de la configuració dels grans centres de pressions que plantegen els models, així com una continuació de la ratxa humida.

De totes maneres, en els últims 2 mesos els models estacionals han fet canvis molt substancials que fan pensar que la seva fiabilitat per aquest hivern amb les dades de l'octubre és entre baixa i mitjana. De totes maneres hem fet servir tots els productes disponibles de tots els models per poder extreure les millors conclusions possibles.

Com a imatge final adjunten la previsió de l'anomalia de la pressió sobre el nivell del mar per tots els models estacionals entre novembre, desembre i gener: